dijous, 30 de juny de 2011

Un mariage sur la Côte d'Azur. Tornam a anar de boda!

Segurament, el peculiar periodista Jaime Peñafiel àlies Peñita Brava, estaria d'acord amb que la boda de Victòria de Suècia, malgrat l’elecció tant inadequada del nuvi, es pot considerar la darrera boda veritablement real a Europa. El protocol·lari recorregut en barca pel port d’Estocolm i l’assistència massiva de testes coronades, amb la presència destacada i en lloc d’honor de la reina Sofia (a real A-list celebritie) ; no ha estat superada per la pompa i cerimònia britànica de la boda de Catalina i Guillem, ara Ducs de Cambridge.
Molts son els que han comparat, erròniament,  el vestit de novia de la Duquessa de Cambridge, firmat per McQueen, un vestit que pareix sortit de qualsevol gran magatzem; amb el milionari vestit (fins i tot varen emprar tèxtils comprats a museus!) que la Metro Goldwyn Meyer va fer per la seva actriu Grace Kelly i la seva boda principesca,  enllaç boicotejat per tota la reialesa europea.

La boda d’en Guillem i na Catalina realment no era  tant reial , dons ell és fill de l’hereu que teòricament pot reinar d'aqui a uns vint anys; i ell i na Catalina, per tant, s'hauran d'esperar tal vegada uns quaranta anys; i quin paper per la pobra germana de la novia, na Pippa. El seu cul encara és TT (trending topic) al Regne Unit, i el que li queda.

dijous, 23 de juny de 2011

Fay Dunaway esmorzant l'endemà a la nit dels Oscars

Aquesta imatge defineix totalment com ens sentim a l'oficina després de la bona noticia!!

Fay Dunaway, esmorzant a primeres hores del matí, a la piscina de l'Hotel Beverly Hills el març de 1977, Terry O'Neill va fer la foto.

Hem guanyat!

El Premi del Concurs de Blogs és nostre!

El Servei d'Activitats Culturals premia el blog Nena nova a l'oficina, d'Antoni Martín, en el I Concurs de Blogs de la UIB

El Servei d'Activitats Culturals de la UIB ha premiat el blog Nena nova a l’oficina, d'Antoni Martín González, en el marc del I Concurs de Blogs de la UIB. El guanyador del concurs rebrà 750 euros de premi. A més, el blog El tacte de les paraules, de Maria Ripoll Barceló, ha rebut una menció del jurat.

El I Concurs de Blogs de la UIB, organitzat pel Servei d'Activitats Culturals de la UIB, està obert als membres de la comunitat universitària i té com a finalitat premiar les iniciatives particulars per difondre els valors de l'àmbit científic o cultural mitjançant els blogs.

dijous, 9 de juny de 2011

Per una causa solidària


Amb el principi “que molts donin molt poc”, en Jil Van Eyle va començar aquesta idea solidaria. Aquest emprenedor explica que ell mateix va viure un canvi radial a la seva vida, arrel del naixement de la seva filla amb una malaltia molt greu. Va passar de centrar la seva vida en aconseguir diners i cotxes de luxe, a demanar-se què podia fer per ajudar als altres. Així va néixer Teaming, una idea solidaria.

A la primera fase han involucrat empreses que han unit al tots els treballadors, que han acordat fer una donació d'1 € de la nòmina. Aquests diners es van acumulant a una bossa amb la que els propis treballadors decidiran a quin projecte volen que vagi destinat.
El resultat ha estat que les empreses estan donant més d'un euro de cada treballador, per iniciativa pròpia, i estan duent a terme projectes solidaris que d'altre manera segurament no tindrien cap possibilitat de desenvolupar-se. Habitualment són problemes molt propers als treballadors com, per exemple, la recerca d'una cura de la malaltia d'un familiar.
A la següent fase del projecte es podrà prescindir de la mediació de l'empresa i contarà amb el suport de les xarxes socials. Cada un, individualment, podrà aportar la quantitat desitjada des de la pàgina web i es podrà organitzar amb els altres solidaris, des de qualsevol xarxa social, com ara Facebook i afegir-se a la causa a la qual volen destinar els diners.

dimarts, 7 de juny de 2011

Com ser Magneto

En Sir Ian Mckellen és extraordinari. Un gran actor i una persona molt interessant. Capaç de dur una samarreta a una manifestació a on es podia llegir: “Soc Gandalf i Magneto. Supera-ho” (que encara que sigui un fake, la vertadera samarreta no li lleva mèrit). I capaç de donar vida als personatges més dispars amb la solidesa i l'elegància de la flegma anglesa. De tots els X-men, i que em disculpi en Hugh Jackman, és el que emplena cada punt de la pantalla, el més perillós i obscur.

Així que, amb molt poques expectatives de trobar un Magneto que li arribes, ni tan sols, a la punta dels peus, vaig anar a veure X-men: Primera generació. I quina sorpresa! En Michael Fassbender es surt de la pantalla. Es berena a en Charles Xavier i a les altres mutacions. És la millor representació d'un Magneto jove amb una sed obsessiva de venjança, però també fràgil.

Però nenas, també ho he de dir, quina presència!


Aaaaaing omaaa!

Ja es comenta que serà el pròxim 007. Que no m'assabenti jo que li lleven la llicència per matar!