Des de fa uns anyets, faig exercici, ioga, bec molt te blanc, menjo amb mesura i porto una vida tranquil•la. Ja no surto tant a la nit desenfrenadament com abans, em porto bé amb mi mateixa, tinc molts projectes vitals, omplo la meva vida amb moltes activitats, això em manté bé, sobretot, "del coco". Quan vaig llegir aquest "secret de bellesa" textualment de la boca del mateix Antonio Banderas no vaig poder sinó alegrar- me veritablement i vaig pensar: però si això mateix és el que jo faig !!!
És clar, sense ser una monja en quant a les nits es refereix, però sí dedicant més temps a millorar la meva qualitat de vida. I de fet, fa poc les meves amigues em preguntaven que què faig per arribar tan desperta a l'oficina tots els matins i amb tant bon aspecte com si hagués tornat d'algun spa. La meva resposta és: el te blanc.
Blancor pura de cor. El meravellós te blanc que pren Banderes és tan bo i pur com el seu color doncs entre molts beneficis, redueix l'absorció de greix, permet així aprimar-se i conservar la línia, això perquè els seus compostos redueixen la síntesi de colesterol dolent o LDL, amb això redueix el risc de patir infarts, ¡té cura del cor! També ajuda a millorar la circulació perquè evita la formació de plaques que poden obstaculitzar les artèries. I com diu Antonio, ajuda a estar bé del “coco" perquè prendre una o dues tasses d'aquesta infusió al dia, augmenten la concentració i redueixen la fatiga.
De fet, prendre una tassa de aquest te, a una temperatura tèbia o calenta, em produeix seguida aquesta sensació de benestar i pau interna que només se sent després d'una classe de relaxació o ioga. El seu sabor és suau, tan aromàtic i evocador. Ara he descobert el secret de joventut eterna del guapíssim, és clar, perquè també el te blanc, recentment ha estat descobert com ¡l'antioxidant més potent de la natura, per sobre del te verd!
Vaig llegir que aquest te s'origina a la Xina, en les altes muntanyes de Fujian, els seus primers brots, "agulles de plata", neixen a la primavera, de la mateixa planta de la qual neix el te verd, només que per el te blanc es recullen únicament aquells brots tendres coberts d'un fi borrissol blanc, els més plens d'energia i de tots els nutrients, d'aquí el seu nom. Crec que produir-lo és un art per la delicadesa de la seva extracció. Tot un poema!
Cada vegada que prenc una tassa d'aquesta delícia, em sento una mica com Violette, la bella cortesana de la novel•la Illa sota el Mar d'Isabel Allende qui passava les hores més caloroses descansant o dedicada a la seva bellesa: massatges amb llet de coco, depilació amb caramel, banys d'oli per al cabell, infusions d'herbes per aclarir la veu i la mirada ... Sens dubte, aquestes infusions eren a base del riquíssim te blanc.
El te de la bellesa enigmàtica.
El meu racó..mmmm
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada